07-01-2010
Gràcies per venir a votar a la consulta per la independència però ja n’ets de reconsagrat! Extret de la sura 49 de l’Alcorà i ens ho deixes escrit en àrab... No podies triar un comentari més fàcil per al llibre de signatures? Bé, no hi fa res , ja he trobat la traducció... I perquè no t’incomodis, transcriuré les paraules del teu déu en la versió catalana més seriosa, la de Mikel d’Epalza: “Nós us hem fet pobles i tribus diferents, perquè reconegueu les diferències i la igualtat d’uns i altres. El millor de tots, per a Al·là, és qui té més pietat...”.
Mira noi (o noia), et seré franc: tant me fa si ets més pietós o menys. Ja t’ho faràs, amb la teva consciència. A Catalunya l’espiritualitat és una dimensió que queda circumscrita a l’àmbit més íntim de la persona. En públic nosaltres preferim parlar d’ètica, de compromís cívic, de justícia social... I tot, com diu el passatge que ens evoques, ho fem des de la diferència (de gustos, d’ideologies, de religió...) i des de la igualtat (una Catalunya compartida). Per això estic tan content que tu i molts altres marroquins votéssiu aquell dia 13D, perquè potser per primera vegada heu sortit de la mesquita a barrejar-vos amb el que ja és el vostre poble. Si voleu, compartirem gaudis i misèries! Som un poble de pietosos i de descreguts; de ciutadans honrats i d’autèntics saltamarges; de gent discreta i de gent vanitosa. Com a tot arreu. Aquest és el poble que heu triat i t’ho asseguro: enlloc com aquí se’t respectaran tant les creences íntimes. Això sí: sempre i quan tinguis clar que són les teves, que no les pots imposar a ningú ni pretendre que la teva sagrada escriptura sigui la nostra directriu social. L’autoritat pública que compartim és l’alcalde, no l’imam ni el rector.
Ah, i no estaria gens malament veure’t protestar contra aquesta gent de tan poca pietat que es fan dir Al Qaeda. Ei, escolta, que si vols, t’hi acompanyo... Qui fa la pancarta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada