02-09-2010
No res, que tenia un dubte sobre l’Alcorà i per això he entrat a la mesquita de Santa Coloma. És que no entenc per què els senyors futbolistes Keita i Abidal, durant el ramadà poden hidratar-se per no caure fosos en els entrenaments mentre que el meu amic Abdulahed, que treballa de jardiner sota un sol de justícia, no pot beure ni gota en tot el dia. A més a més: com recuperaran el dejuni els futbolistes si no pararan fins a l’agost que ve, quan ja hi haurà nou ramadà?
L’imam de la mesquita, en Mohammed (Marroc) no entén ni papa de català ni de castellà malgrat els dos anys que fa que viu aquí, de manera que he de formular la qüestió en català a l’Adamou (Guinea) perquè la traslladi en sarakulé al seu compatriota Ali, el qual la reformula en àrab fusha a l’imam. La resposta que l’imam em torna en àrab darija és sorprenentment curta: -- Però tu ets musulmà? –No, ni ganes. Escolta, digues-li al senyor imam, sisplau, si em pot aclarir el dubte...
Bé, lector, t’estalvio la resta de pujades i baixades per la torre de Babel perquè el diàleg a quatre bandes és un veritable galimaties. Total, que surto com he entrat i, encara, amb un dubte més. M’imagino el rector de Santa Coloma en un país de l’islam, parlant una llengua estranya i dirigint un grup de catequesi cristiana, sense que els governants d’allà poguessin saber si els està parlant de dejuni o de guerra santa. Quantes fraccions de minut creus, lector, que trigarien les autoritats a desmuntar-li la parròquia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada