Feminisme islàmic

16-04-2009

Aquest vespre es presenta a la biblioteca Joan Vinyoli de Santa Coloma un llibre que no hauria d’interessar solament els musulmans malgrat que el seu títol incita a pensar el contrari: L’Alcorà i les dones, d’Asma Lamrabet. Que quedi clar: que els no musulmans coneguem millor l’islam és responsabilitat dels mateixos seguidors d’aquesta fe que viuen a Catalunya, molts dels quals pontifiquen sense deixar lloc per a la rèplica i es pensen que són els únics amb dret a  parlar i discutir sobre l’essencial de la seva religió. He vist gent laica però erudita de la paraula alcorànica a qui un jovenet ha fet callar en públic argumentant simplement que ell sí que és servent d’Al·là.

   Ara bé: també s’ha de dir que són els mateixos musulmans, i sobretot les musulmanes, els qui sofreixen sovint un obscurantisme malintencionat que distorsiona les seves creences. L’estatut de les dones n’és l’exemple més clar. L’Alcorà, va contra elles? Asma Lamrabet, musulmana practicant,  defensa que no, i ho fa recorrent a la semàntica, a la història i a la lògica textual, no pas a cap pedigrí religiós. Què passa, doncs? Passa que al llarg de la història una casta de comentaristes del text de Déu, tan espavilats com misògins, han interpretat i reinterprtetat l’Alcorà i  els fets del Profeta Muhammad, fins que han arribat a desdibuixar la mateixa paraula divina. Així, segons Lamrabet, s’ha anat conformant al carrer, a les mesquites, a les llars, un islam que no té res a veure amb aquella primera comunitat que es va formar a Medina després de l’Hègira. “Una majoria de musulmans ignoren el missatge dut per l’islam”, ens diu l’autora  en la introducció del llibre. Asma Lamrabet és una líder del moviment feminista islàmic. I bufa, quan veus la feinada que tenen per davant aquestes feministes, no pots fer res més que un somrís pensant en els nostres moviments d’alliberació de la dona occidental.