30-12-2004
L’operació es diu dacriocistorrinostomia i ja em perdonaran si l’explico massa acadèmicament: adorms el pacient de cos sencer, li barrines el nas i li burxes l’ull fins a deixar-li mitja cara com un mapa. Després el cuses i li tapones el nariu, perquè li rajarà sang durant dies. Quan es desperti, veurà les estrelles i escopirà gleves. Normal... Ja no ho és tant, però, que les primeres paraules del pacient siguin: “treballar”, “treballar”...
L’Abdouluahed Ezzaggany és un immigrant sense papers que viu i treballa a Santa Coloma set dies a la setmana des de fa dos anys, l’últim amb greus problemes en un ull. Gràcies a una sanitat catalana solidària (i per això deficitària) va poder operar-se a Figueres. Doncs bé, quan es va despertar de l’anestèsia, pretenia vestir-se i, mig estabornit, tornar corrents a la feina per por que l’acomiadessin. Cobrar el dia de l’operació, ja ni li va passar pel cap.
Aquest cronista publicaria amb molt de gust on treballa, però l’interessat li suplica que no ho faci, que no vol conflictes. De manera que el cronista mirarà de no escopir cap gleva i de pensar en positiu. Pensarà, per exemple, en tots els empresaris catalans que enriqueixen el país honradament, sense traficar amb la feina dels altres; o en tots els sense papers com l’Abdouluahed, que també l’enriqueixen i no trafiquen amb altres coses.
Que injust que uns i altres hagin de veure’s esquitxats per compatriotes indesitjables !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada