18-11-2004
Fa poc, la premsa es feia ressò dels treballs que l’arqueòleg Joan LLinàs i un equip de la Universitat de Barcelona han dut a terme a l’indret de Sant Pere Vell, dins del terme municipal de Santa Coloma. La troballa consisteix en un basament de torre circular de cap a dos metres de diàmetre i un d’alçada. Per l’altre topònim de la zona, també dita El Far, l’historiador local Josep M. Casas m’informa que es podria tractar d’una torre de defensa musulmana, del segle VIII, quan les guarnicions musulmanes aprofitaven els antics emplaçaments ibèrics, visigòtics o romans per establir-s’hi.
El gran erudit català A. Rovira i Virgili deia que “la terra no és el paisatge insensible, la materialitat dels accidents geogràfics, sinó el dipòsit de la gran força que mou les generacions i que fa la història. És la vall de la creació de les ànimes” La ruïna de torre excavada no legitima els amazigs i àrabs que avui viuen a Santa Coloma a reclamar cap antic dret sobre el territori, però potser sí que ens suggereix als autòctons la conveniència de ser més prudents a l’hora d’apropiar-nos-el. Com passa en molts altres llocs de Catalunya, aquest peu de torre s’erigeix en el símbol que confirma que si els avis i besavis dels colomencs ja vivien al poble, els rebesavis d’aquesta gent, també hi van fer estada. Escolteu, i si tots els besnéts ens dediquéssim a omplir plegats el dipòsit català per a les noves generacions?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada