Sara, de Santa Coloma

16-10-2008

Benvinguda al món, Sara! Encara no et coneixen els avis, ni els tiets, ni els cosins, però ja t’estan preparant festa grossa a Fes, per quan hi vagis aquest gener. I sàpigues que el teu pare salta per un peu. Fa sis anys va arribar sol com un mussol i ara –diu ell-- ja té una filla d’”aquesta terra”.

Benvinguda a Catalunya, Sara Ezzagany. Els pares t’han registrat amb aquest nom, no amb el de Sarah, ni amb el de Zahrae. Diuen que has de ser musulmana però també catalana des del primer dia. Alguns et voldran més religiosa del compte. Alguns altres pretendran que siguis menys catalana del que et pertoca. Ai, ja ho veuràs...de tanoques n’hi ha a banda i banda. El que t’interessa saber és que els teus pares resen el que han de resar, sense fanatismes. I que ja estimen dues pàtries i dues llengües. I que el clauer de casa teva, amb l’estelada, aviat et farà de sonall...

Benvinguda a Santa Coloma, Sara Ezzagany Rida. No oblidis mai el cognom de la mare, la teva heroïna, quan et demanin com et dius. Segurament no abandonarà el mocador, perquè no vol oblidar d’on ve, però tampoc el coratge, perquè vol recordar cap on vas tu. T’ha tingut als vint anys sense l’escalf de la família, sense haver sortit mai de casa fins fa un any, sense entendre bé el metge... I mira-la, ara, com estudia català mentre tu mames!

Benvinguda al barri, nena bonica. Benvinguda a la plaça. Benvinguda a la ciutadania dels drets i dels deures. Ah, i records als avis...