06-10-2004
Immigració interior, en diuen... Els pioners van arribar a Santa Coloma, fa una vintena d’anys, i van trobar feina a l’ensenyament. Els que l’efecte crida ha portat després, ja ocupen posicions en el sector farmacèutic, en el bancari, en el món de la restauració i el lleure, en el gremi del transport, en la informació colomenca d’aquest diari... Ara ja tenen estudiants i fins i tot algun jubilat. Parlo, naturalment, del potent lobby ripollès a la capital de la Selva.
N’identificaràs els membres pel caminar, vagament d’esquiador; pel seu pànic a la xafogor de la plana i perquè diuen llonganisseta en comptes de botifarra crua. Des de fa unes setmanes, també et servirà escrutar-los la mirada: la tenen perduda...
I és que l’estabilitat emocional d’una colònia emigrant passa per fer pinya, sentir-se d’un mateix lloc d’origen. Però com que a un honorable conseller li ha donat per (re)dibuixar els límits comarcals i tripartir la comarca del Ripollès, aquests nous colomencs d’origen muntanyenc es troben desorientats. El grup es pensava que ja era grup de pressió i ara resulta que no són ni grup. Seran menystinguts, els de Ripoll? Faran lobby comarcal a part, els de Ribes? Canviaran de bar, els de Camprodón? I parlant de bars: a l’Sport, aquella restauradora tan gentil de Sant Joan de les Abadesses voldrà continuar “fent comarca” amb el seu company restaurador de Campdevànol?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada