10-07-2008
Aquest cap de setmana la Dra. Dolors Bramon ha impartit a la biblioteca de Santa Coloma la conferència La dona i l’islam, organitzada pel la Comunitat Islàmica de la ciutat.
Magnífic ambient, magistral exposició (científica, didàctica, amena), públic interessadíssim i moltes, moltes ganes d’aprendre... Bé, matiso: moltes ganes d’aprendre per part del sector no musulmà. Perquè per part de l’altre sector --majoritàriament femení i del Marroc--més aviat hi havia ganes de marcar territori, de desqualificar els “desviats” i d’erigir-se en l’únic coneixedor de la lectura alcorànica...
El vuitanta per cent dels magribins que viuen a Catalunya procedeixen del Rif, una regió amb un fort sentiment identitari berber i una religiositat extrema, com enlloc més del Marroc. Naturalment, ningú ha de pretendre que abandonin les seves creences. Però com fer-ho perquè s’avinguin a un veritable diàleg interreligiós? Com arribar a debats en què ells abandonin aquest punt d’il·luminació cega que no els permet ni tan sols escoltar i valorar l’opinió dels que no són musulmans?
Potser l’escola hi té un paper, aquí. Potser si des de petits se’ls fomentés una lectura crítica de tots i cadascun dels textos –també els d’estricta fe -- pujaria una nova generació de musulmans que, sense renegar de res, deixaria d’aferrar-se al dogma de la manera que s’aferren ara els seus pares. És clar que això també val per a molts catalans laics però igual de miraclers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada